Primeres solituds

En un institut dels suburbis parisencs, adolescents prou afortunats per assistir-hi parlen ­–entre classe i classe, i a voltes durant la classe, asseguts al passadís o en uns bancs de l’exterior– mentre la ciutat s’estén al seu darrere i als seus peus.

Claire Simon estableix un diàleg cinematogràfic en què conversen sobre les seves històries personals, les seves famílies, i també de les seves passions i les seves solituds.

A aquesta edat, comencen a plantejar-se deixar enrere les famílies, si en tenen, o fins i tot a fugir-ne quan estan completament trencades. Anar pel seu compte pot comportar tantes coses bones com dolentes.

Aquest film esdevé el lloc on exploren i discuteixen el sentit de tot això.